Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Territori Antàrtic Britànic
Territori no independent
Colònia britànica formada pels territoris de l’Antàrtida situats entre el paral·lel 60° de latitud sud i els meridians 20° i 80° longitud oest.
Els territoris que comprèn són la zona continental —amb la península Antàrtica—, les illes Òrcades del Sud i les illes Shetlands del Sud La superfície total és de 5 245 000 km 2 , dels quals la terra ocupa 1 171 000 km 2 Fins el 3 de març de 1962 formà part de les dependències de les Malvines Una part d’aquest territori britànic és reivindicat per Xile i per l’Argentina
Òrcades Australs
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Antàrtida, constituït per quatre illes desertes i alguns esculls rocallosos, a 1 350 km de la Terra del Foc.
Se'l disputen Anglaterra que el considera una dependència de les Falkland i l’Argentina que hi manté un observatori meteorològic
illes Shetland del Sud
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Antàrtida, davant la Terra de Graham, de la qual el separa l’estret de Bransfield (4.600 km).
Són illes volcàniques i muntanyoses cobertes de glaç Dependència britànica, són reivindicades per l’Argentina i per Xile
els Dracònids
Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
cometa de Hyakutake
Astronomia
Cometa descobert el 30 de gener de 1996 per Yuji Hyakutake (C/1996B2), a la constel·lació de Libra.
El cometa es trobava a 270 milions de quilòmetres de la Terra, però s’hi adreçava quasi directament passà força a prop de la Terra, a una distància mínima d’uns 14 milions de quilòmetres el 24 de març de 1996 La inclinació del seu pla orbital fou de 54,5° i la seva cua arribà a tenir una llargada en el cel de fins 80°-100°, tot i que no fou tan brillant com la del cometa de Hale-Bopp Poc després del seu pas pel periheli el 24 de febrer de 1996, SOHO detectà el cometa en el camp del coronògraf LASCO, i descobrí una tercera cua La cua en qüestió era curta i romangué alineada en la direcció del…
l’Escorpió
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.
Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…
el Burí
Astronomia
Constel·lació austral, situada al sud de l’Eridà, a l’est del Rellotge i a l’oest del Colom.
Acrux
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Creu del Sud, el quinzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,9), a una distància de 281 anys llum.
És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B l
la Verge
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.
Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s