Resultats de la cerca

Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…

La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura Hi resta el…

Els conreus, que aprofiten l’aigua de la font de Quart, són gairebé tots de regadiu 344 ha, i produeixen taronges, nespres, altres fruites i arròs a Alarap Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 94% i per arrendataris Hi ha magatzems de preparació de fruita que donen treball a un centenar de persones La població ha anat augmentant lleugerament des del 1900 A la dècada dels setanta s’ha estabilitzat El poble 636 h agl 2006, benaviters 36 m alt és prop de la carretera de Barcelona a València Lloc de moriscs, el 1394 pertanyia a Bernat Vives de Canyamars El 1535…

Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…