Resultats de la cerca

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també sant Pere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780

Situada a la vora dEslovènia, és un centre turístic i industrial Museu miner

La masia de la Sala passà a cognomenar l’església de Sant Llogari de Castellet, pròxima

Té l’aspecte d’una casa forta del segle XVI Prop d’aquesta es construí, el 1578, la capella de la Mare de Déu del Remei

Constitueix un districte urbà 446 km 2 L’augment demogràfic ha estat molt lent els darrers 30 anys 0,6% anual És un nucli industrial important fertilitzants, mobles, tabac, maquinària, instruments de medicina, indústria alimentària Centre d’ensenyament superior Universitat de Kossuth Lajos, fundada el 1912 Universitat de Medicina de Debrecen, independent des del 1949, i Universitat de Ciències Agràries de Debrecen, del 1868 Fundada al segle XIV, adquirí preeminència dos-cents anys més tard, durant l’ocupació turca i després Fou coneguda amb el nom de “Roma calvinista”, a causa…

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…