Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far
es Terç
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
cala Tarida
Cala
Cala molt oberta de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
sa Talaiassa
Puig, el més elevat d’Eivissa (475 m alt.), conegut també per sa Talaia de Sant Josep, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
venda de sa Talaia
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
Tagomago
L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
Al-Suwaydā’
Divisió administrativa
Muhāfaẓa
de Síria.
La capital és Al-Suwaydā’ 43 411 h 1981
Síria
Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…