Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Seychelles

Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el…
Sierra Pacaraíma
Serra
Serra de la Guaiana, entre Veneçuela i el Brasil, d’uns 450 km de llargada i amb una altitud màxima de 2 772 m.
illes Amirante
Arxipèlag
Arxipèlag coral·lí de les Seychelles, a l’oceà Índic, al NE de Madagascar.
Les illes principals són Daros, Desneuf, Saint Joseph i Poivre Els seus habitants viuen de la producció de copra, cocos i de les pesqueries Descobertes l’any 1502 per l’almirall portuguès Vasco da Gama, des del 1814 fins al 1976 pertangueren a la Gran Bretanya
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Amacuro
Riu
Riu al NE de Veneçuela, que forma frontera natural amb la Guaiana (250 km).
Ha donat nom al territori del Delta Amacuro
illes Aldabra
Atol
Grup d’atols de l’oceà Índic, uns 350 km al NW de Madagascar, que constitueix una dependència de les Seychelles.
Cocotars i exportació de copra hi ha tortugues de terra gegants
Georgetown
Ciutat
Capital de la República de Guyana, al centre de la plana litoral atlàntica, sobre els aiguamolls de la desembocadura del riu Demerara.
Centre administratiu i comercial Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Guyana, fundada el 1963 Seu central de la Caribbean Community Caricom Fou el nucli més important de l’antiga colònia britànica, i en conserva els trets urbanístics
Essequibo
Riu
Riu de Guyana (750 km).
Neix al vessant nord de la serra Acaraí i pren la direcció S-N, fins a la desembocadura a l’Atlàntic, prop de Georgetown, on forma un ampli estuari
Cuyuní
Riu
Riu d’Amèrica del Sud que neix al massís de Guaiana, Veneçuela, i desguassa a l’estuari de l’Essequibo, Guyana (uns 900 km de longitud i 50 000 km2 de conca).
De règim pluvial tropical, el seu curs és poc conegut
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina