Resultats de la cerca
Es mostren 4918 resultats
la Coma i la Pedra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de Lord.
Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
Džezkazgan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Centre miner coure i manganès i complex metallúrgic
Bornholm
Illa
Illa de la mar Bàltica, que constitueix administrativament un amt
de Dinamarca.
La capital és Rønne 15 259 h 1982 És separada de Suècia per l' estret de Bornholm El principal recurs és la pesca i l’extracció de caolí prop de la capital Hi ha una base aeronaval important Són significatives les esglésies rodones d’arquitectura militar-religiosa, dels ss XII i XIII
Borrelles
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que fou agregada a la de Buida-sacs
.
Kzyl-Orda
Ciutat
Ciutat del Kazakhstan, capital de l’oblast’ homònima.
Antiga capital 1925-29 de la RSS Autònoma del Kazakhstan, quadruplicà la població des del 1939 Centre industrial indústria alimentària i metallúrgica
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina