Resultats de la cerca
Es mostren 416 resultats
Sud-est
Divisió administrativa
Departament d’Haití.
La capital és Jacmel 13 730 h 1982
Sud
Divisió administrativa
Departament d’Haití.
La capital és Les Cayes 34 090 h 1982
Sangay
Volcà
Volcà actiu del centre-est de l’Equador, a la serralada andina (5 230 m), a uns 45 km de Riobamba.
Port-au-Prince
Ciutat
Capital d’Haití i del departament de l’Oest.
És situada a la costa occidental de l’illa i a la fèrtil plana de Cul de Sac, amb un excellent port al golf de la Gonâve Fundada el 1749, és de planta quadriculada oberta a la badia i voltada de vegetació Indústria sucrera, tèxtil i de begudes El port rep la major part de les importacions del país
Pichincha
Volcà
Volcà a la Cordillera Occidental dels Andes, a l’Equador, prop de Quito (4 787 m).
La darrera erupció data del 1881 A la seva falda tingué lloc, el 1822, la batalla que obrí les portes de Quito a AJSucre i alliberà definitivament el país del domini hispànic
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
Pastaza
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Puyo 9 781 h 1982
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
El Oro
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Machala 105 283 h 1982