Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
Sangay
Volcà
Volcà actiu del centre-est de l’Equador, a la serralada andina (5 230 m), a uns 45 km de Riobamba.
Saint Vincent i les Grenadines
Paisatge d'una de les illes de les Grenadines
Arxipèlag
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a les Petites Antilles, situat al S de Saint Lucia, al N de Grenada i a l’W de Barbados; la capital és Kingstown.
La geografia El territori és compost pel grup septentrional de l’arxipèlag de les Grenadines i per l’illa de Saint Vincent 366 km 2 , que acull el 93% de la població de l’estat D’origen volcànic, Saint Vincent és molt muntanyosa el volcà La Soufrière, de 1234 m d’altitud, és el cim més elevat del país El clima és tropical marítim, amb una oscillació tèrmica mitjana entre 18°C i 32°C i unes precipitacions entre 1500 mm i 3750 mm anuals L’agricultura aportava el 9,2% del PIB el 1998 i donava feina a prop del 20% de la població activa Els conreus ocupen al voltant del 30% del territori, amb les…
Saint Vincent
Illa
Illa de les Petites Antilles que, amb les Grenadines septentrionals, constitueix l’estat de Saint Vincent i les Grenadines
.
Pichincha
Volcà
Volcà a la Cordillera Occidental dels Andes, a l’Equador, prop de Quito (4 787 m).
La darrera erupció data del 1881 A la seva falda tingué lloc, el 1822, la batalla que obrí les portes de Quito a AJSucre i alliberà definitivament el país del domini hispànic
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
Pastaza
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Puyo 9 781 h 1982
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
El Oro
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Machala 105 283 h 1982
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà