Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Shisha Pangma
Muntanya
Muntanya del Tibet, a la frontera amb el Nepal i al N de Kàtmandu (8 013 m).
Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans
Sangay
Volcà
Volcà actiu del centre-est de l’Equador, a la serralada andina (5 230 m), a uns 45 km de Riobamba.
Potala
Vista de Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
Pichincha
Volcà
Volcà a la Cordillera Occidental dels Andes, a l’Equador, prop de Quito (4 787 m).
La darrera erupció data del 1881 A la seva falda tingué lloc, el 1822, la batalla que obrí les portes de Quito a AJSucre i alliberà definitivament el país del domini hispànic
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
Pastaza
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Puyo 9 781 h 1982
Pastaza
Riu
Riu de l’Equador i del Perú, afluent del Marañón (600 km).
Neix a la confluència del Patata amb el Chambo, als Andes equatorians Els principals rius que hi conflueixen són el Bobonaza i el Capataza
El Oro
Divisió administrativa
Província de l’Equador.
La capital és Machala 105 283 h 1982
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà