Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Kourou

Llançament de la nau Soiuz des de Kourou, Guaiana Francesa (octubre 2012)
© ESA / S. Corvaja
Ciutat
Ciutat de la Guaiana Francesa, on es troba el Centre Spatial Guyanais
(CSG) del Centre National d’Études Spatiales francès (CNES).
Construït d’ençà del 1964, el 1975 fou signat un conveni amb l’Agència Espacial Europea ESA que configurava al CSG com a base espacial europea La seva proximitat a l’Equador 5,23° de latitud N, la fa molt apropiada per als llançaments per a satellitzacions de càrrega A més del centre de control i de telemesura i localització, disposa de dues plataformes de llançament, ELA-1 i ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane , des d’on són llançats els ArianeEl 1985 hom acabà el nou espai de llançaments ELA-2 Ensemble de Lancement Ariane i el 1995 finalitzà a construcció del conjunt ELA-3, des d’on hom…
la Guaiana Francesa
Territori no independent
Departament francès d’ultramar situat al NE de l’Amèrica del Sud, que ocupa una part del Massís de la Guaiana.
La capital és Caiena 57047 h 2009 El seu clima és equatorial molt marcat Les precipitacions són de 3 000 mm anuals i les temperatures oscillen entre els 23°C i els 25°C La major part del país és coberta per la selva equatorial 88% només 1 000 ha són cultivades La població és distribuïda molt desigualment, amb la densitat més baixa de la Guaiana 1,4 h/km 2 Aquesta població és sobretot mestissa i parla llengües caribs i el francès, la llengua oficial Les principals produccions agrícoles són la canya sucrera, el cafè, el cacau, el blat de moro, el tabac, la mandioca i les bananes Hom exporta…
Amazònia
Vista de la selva plujosa equatorial americana de l’Amazònia
© X. Pintanel
Regió
Regió natural d’Amèrica del Sud, constituïda per una extensa conca sedimentària de més de 6 milions de km2, solcada pel riu Amazones i els seus afluents, i emplaçada entre dos massissos antics poc elevats: el massís de la Guaiana, al N, i l’escut brasiler al S.
La geomorfologia Amazònia Aproximadament la meitat de la regió pertany al Brasil la resta, estesa al peu dels Andes, ocupa territoris de Veneçuela, de Colòmbia, de l’Equador, del Perú i de Bolívia Els límits oriental i occidental són ben definits per l’Atlàntic i els Andes Els límits meridional i septentrional no ho són tant, puix que els dos escuts cristallins esmentats només delimiten parcialment la conca la transició de la selva a la sabana és el criteri generalment adoptat per manca d’uns límits físics precisos Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un…
Las Alpujarras

Las Alpujarras, a la província de Granada
Jose Luis RDS (CC BY-NC 2.0)
Comarca d’Andalusia cavalcada entre les províncies de Granada i d’Almeria.
És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina