Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Zemmour
Regió
Regió muntanyosa de l’Àfrica occidental, que s’estén entre Mauritània i el Sàhara Occidental.
Azeffâl
Desert
Erg de l’Àfrica occidental, que s’estén per Mauritània i el Sàhara Occidental.
Tabasará
Serra
Serra de Panamà, a la Cordillera Central, continuació de la de Chiriquí.
Assoleix la màxima altitud al Cerro Santiago 2 826 m Constitueix la divisòria d’aigües entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles
Los Santos
Divisió administrativa
Província de Panamà.
La capital és Las Tablas 5 230 h 1980
Sàhara Occidental
La costa atlàntica del Sàhara Occidental prop de Daḫla
jbdodane (CC BY-NC 2.0)
Territori no independent
Territori del NW d’Àfrica, corresponent a la part occidental del Sàhara, amb façana atlàntica.
La geografia El territori és format per un peneplà de materials cristallins i paleozoics, recobert al N per sediments mesozoics calcàries i cap al litoral per sediments terciaris i quaternaris El clima és càlid i molt sec No hi ha rius, sinó solament uadis i la vegetació és molt escassa estepa La població és nòmada, en general L’economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells També la pesca té importància, a causa de la riquesa piscícola de les aigües litorals Els recursos minerals són extraordinaris, en particular els fosfats Bu Craa i el ferro Entre…
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…
arxipèlag de les Perles
Arxipèlag
Grup d’illes del golf de Panamà, a l’oceà Pacífic.
L’extensió total és de 600 km 2 , i el formen 63 illes molt petites, 39 de més grans i 81 illots La població més important és San Miguel, a l’illa del Rey La principal activitat és la que ha donat nom a les illes la indústria perlera Producció fruitera
Zona del Canal de Panamà
Geografia històrica
Antic territori no incorporat dels Estats Units d’Amèrica, situat a banda i banda del canal de Panamà, amb un total de 1676,3 km2 (comptant-hi 712 km2 d’aigües internes, de les quals 423 del llac Gatun).
L’activitat del Canal ocupava la població del territori, així com una part important de treballadors de l’estat de Panamà, l’economia del qual en depenia estretament Cedida als EUA pel tractat Hay-Bunan-Varilla 1903, amb la naixent República de Panamà, pertangué als EUA fins el 1979 i era administrada per un governador Aquell any es firmà un tractat entre Panamà i els EUA, i el Canal i la zona adjacent passaren a ésser administrats conjuntament per ambdós països fins el 1999, quan els EUA abandonaren el territori
golf de Panamà
Golf marí
Golf del Pacífic que voreja la costa S de l’istme de Panamà, amb una amplada màxima de 185 km i un entrant de 160 km.
És poc profund i separa les cadenes muntanyoses de l’W de Panamà de l’inici de la colombiana Serranía de Baudó S'hi troben les illes de La Perla El principal centre urbà és la ciutat de Panamà