Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Roaia
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), del qual ja era annex el 1535.
Era lloc de moriscs 61 focs el 1609
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
golf de San Matías
Golf marí
Golf de l’Argentina, a la costa de la Patagònia, que s’estén entre la punta Bermeja, al N, i la punta Norte, a la península Valdés, que el tanca pel S.
San Antonio n'és el principal port
San Jorge
Golf marí
Golf de la costa meridional de l’Argentina, entre les províncies de Chubut i de Santa Cruz, situat entre el cap Dos Bahías al N i el cap Tres Puntas al S.
Juntament amb els sectors veïns és una de les conques petrolíferes més importants de l’estat
San Benito
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
el Reconque
Riu
Riu de la Vall de Cofrents, afluent, per la dreta, del riu de La Hoz, que neix dins el terme d’Aiora, als límits amb Múrcia, i desguassa vora Teresa de Cofrents al seu col·lector.
Rambla Seca
Caseria
Caseria (81 h agl [1981]) del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a l’esquerra del Xúquer, aigua avall de la vila, a la confluència amb la rambla de Los Gallegos.
Hi ha la central elèctrica de Rambla Seca , que enllaça, per un canal subterrani, amb la de Millars
el Ral
Caseria
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.