Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Teodosija
Ciutat
Ciutat de Crimea, a Ucraïna.
Ciutat portuària a la mar Negra, és rica en aigües i fangs medicinals Té una bona xarxa de balnearis i hospitals
Symferopil’
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Crimea, Ucraïna.
Indústria alimentària i tèxtil Unida per ferrocarril amb Sebastòpol, el seu aeroport registra un gran trànsit turístic Centre d’ensenyament superior Sorgí, al lloc de l’antiga Neàpolis , durant la dominació dels tàtars, com a residència dels kans S'hi conserva una gran mesquita del segle XVI
Sebastòpol
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la república autònoma de Crimea.
Port a la mar Negra, la ciutat és situada a les terrasses dels turons a les vores de la badia que la divideix en dues parts N i S Indústria pesquera i conservera La seva flota pesquera, a més, participa en els treballs de pesca a l’Atlàntic i a l’Índic Situada prop de la colònia grega del Quersonès, fou ocupada per romans i bizantins En 1783-84 els russos hi construiren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada 1854-55 per un exèrcit de 220000 homes Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l’…
Panticapèon
Geografia històrica
Antiga colònia grega de Crimea (a l’actual Kerc’) fundada probablement per colons milesis al sVI aC, en territori habitat pels escites.
Adquirí una gran importància, gràcies al comerç de grans
Montagne Pélée
Volcà
Volcà actiu a l’illa de la Martinica (1 350 m).
El 1902 destruí la ciutat de Saint-Pierre
Bakhčisaraj
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la República Autònoma de Crimea, a la península del mateix nom (20.000 h).
Centre d’una regió agrícola, exporta tabac i fruita Fou capital del regne dels tàrtars des del segle XV conserva un palau i sepulcres dels kans Rússia i Turquia hi signaren el 1681 l’anomenada pau de Bakhcisaraj , que confirmava el protectorat rus sobre Kíev
regne del Bòsfor
Geografia històrica
Reialme grecoescita creat a la fi del segle V aC entorn de Panticapèon, colònia grega d’origen milesi a la península de Crimea.
Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC
mar d’Azov
Mar
Mar annexa a la mar Negra, entre la costa meridional d’Ucraïna, la península de Crimea i el delta del Kuban’.
Té una superfície de 36 000 km 2 320 km de SW a NE i 125 km de N a S Comunica amb la mar Negra per l’estret de Kerč’ i per l’estret de Geničesk La gran aportació d’aigua dolça per part dels rius Don, Mius i Kal’mius pel nord, i el Jeja i el Kuban’ per l’est, juntament amb l’escassa profunditat màxima de 15 m, fan que l’aigua sigui d’una salinitat molt baixa, i l’alluvionament, molt intens a les proximitats de les costes es manté glaçada del desembre a l’abril Els ports principals són Rostov, Taganrog, Mariupol, Berd’ansk, Kerč i els centres pesquers Jejsk i Temr'uk La indústria pesquera hi és…
Fort-de-France
Ciutat
Capital de l’illa de Martinica, de les Petites Antilles, a la costa oest, a l’entrada de la badia homònima.
La seva funció principal és la comercial Té indústries sucreres i destilleries de rom Té aeroport internacional