Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
cap de Pòllina
Cap
Cap de la costa occidental de Sardenya, límit meridional del municipi de l’Alguer.
gruta de Neptú
Estalactites i estalagmites a la gruta de Neptú
© Xevi Varela
Cova
Cova natural del municipi de l’Alguer (Sardenya), al cap de la Caça; l’entrada s’obre a la mar.
Té formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys Entrada de la gruta de Neptú © Xevi Varela
Nakhičevan
Divisió administrativa
República de l’Azerbaidjan que, limitada al N i a l’E per Armènia i al S i a l’W per l’Iran, constitueix un exclavament de l’Azerbaidjan.
La capital és Nakhičevan 61 700 h est 1991 Situada en ple Petit Caucas, el riu Araxes n'és el límit meridional El clima és continental, amb hiverns freds i estius calorosos i secs i amb pluviositat escassa La població, formada principalment per àzeris, es dedica bàsicament a l’agricultura cotó i tabac, fruita, vi i cereals Hi ha jaciments de sal gemma de carbó La capital és situada a la vora dreta del riu del mateix nom afluent de l’Araxes i és un nucli industrial indústria alimentària i lleugera i un centre cultural El 1924 fou inclosa dins la República Socialista Federal Soviètica de l’…
Alt Karabakh
Divisió administrativa
Territori del Caucas, autoproclamat estat independent amb el nom de República d’Artsakh i reivindicat per l’Azerbaidjan.
La capital rep el nom oficial en àzeri de Xankəndi, tot i que el nom tradicional en armeni és Stepanakert oficial en època soviètica Situada al N de la serralada del Karabakh, al Petit Caucas, el terreny és muntanyós Gyamish, 3724 m, i la vegetació comprèn des de l’estepa de les terres baixes, extenses àrees de bosc caducifoli, fins a prats alpins Hi ha vinyes i pastures i hi són desenvolupades la sericicultura i la ramaderia ovina Indústria lleugera i alimentària La població és majoritàriament armènia, però el 1923 Stalin incorporà el territori a la República Socialista Soviètica de l’…
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad