Resultats de la cerca

Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans

Situada a la costa sud-occidental de l’illa, a la desembocadura del riu Roseau, té el port en una rada, d’on exporta olis essencials, fruita, llegums i espècies És seu del govern i del bisbat té una catedral anglicana i una de catòlica Hi ha aigües termals

 

Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid

Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…

La geografia De natura volcànica, presenta un relleu de turons arrodonits que culminen al mont Morne Diablotin 1447 m El clima hi és tropical humit 2000 mm de pluviositat anual Hi abunden els rius L’agricultura és la principal activitat econòmica de Dominica 17,5% del PIB i 31% de la població activa el 1991 S'hi destaca el conreu de les bananes 55,7% del valor de les exportacions el 1992, els tubercles taro i iam, les fruites tropicals, la vainilla i els cocoters, els cítrics llimones dolces i aranges sobretot, els llegums, el cacau, la canya de sucre, les hortalisses i lauràcies diverses de…