Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Ra‘s al-Ḫayma
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units
És un dels set emirats que amb el nom dels Emirats Àrabs Units accediren a la independència el 1971 La capital és Ra‘s al-Ḫayma 121626 h 2007
Al-Fuǧayra
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units.
La capital és Al-Fuǧayra 2000 h est 1990
Das
Illa
Illa del Golf Pèrsic, a l’emirat d’Abū Zaby, Emirats Àrabs Units.
Uns quants oleoductes uneixen l’illa amb els importants jaciments submarins de petroli d’Umm Shaif i Zakum
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
Dubayy
Divisió administrativa
Emirat dels Emirats Àrabs Units.
La capital és Dubayy
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Krasnovodsk
Ciutat
Ciutat del Turkmenistan, a l’oblast’ de Balkan.
El 1993 canvià el nom pel de Türkmenbaşy
desert de Karakum
Desert
Desert sorrenc del Turkmenistan, al S de l’Àsia central, situat entre la mar Càspia i el riu Amudarja.
Hi ha jaciments de petroli i de gas
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron…