Resultats de la cerca

Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…

És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó

La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…

Aquesta denominació substituí, el 1984, l’antiga de capitania general de Balears

Aquesta denominació substituí, al s XX, l’antiga de capitania general de Mallorca La divisió militar de l’Estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’Estat espanyol

Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué

El seu nom fou donat a l’època romana els grecs l’anomenaven mar Sarda , però no consideraven que en formés part la zona més occidental i estreta, contigua a l’estret de Gibraltar, compresa entre les costes d’Andalusia, del Marroc i de l’Oranesat, anomenada mar Ibèrica i, actualment, també mar d’Alborán En la resta hom distingeix dues zones el sector comprès entre les Balears i la costa catalana al nord del cap de la Nau, anomenada mar Catalana alguna vegada, tanmateix, és aquest sector el que ha rebut el nom de mar Balear o de les Balears , i el sector comprès entre les Balears i Sardenya,…

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…

Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca