Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Corisco
Illa
Illa de Guinea Equatorial, a la província de Mbini, al golf de Guinea; inclou la població de les illes d’Elobey Gran [2 km 2
] i Elobey Petit [0,2 km 2
].
És una illa plana, de clima equatorial i d’economia agrària cocoters, cafè, palmera d’oli
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Krasnovodsk
Ciutat
Ciutat del Turkmenistan, a l’oblast’ de Balkan.
El 1993 canvià el nom pel de Türkmenbaşy
desert de Karakum
Desert
Desert sorrenc del Turkmenistan, al S de l’Àsia central, situat entre la mar Càspia i el riu Amudarja.
Hi ha jaciments de petroli i de gas
Guinea Equatorial
Vista aèria de la capital de Guinea Equatorial, Malabo
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que comprèn una part continental (Mbini), situada entre el Camerun al N i el Gabon a l’E i S, i diverses illes del golf de Guinea: Bioko, Pagalu, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit; la capital és Malabo.
La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…
golf de Guinea
Golf marí
Ampli entrant de l’oceà Atlàntic a la costa occidental africana que s’estén des del cap Palmas fins al cap López.
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…