Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
imperi Persa

Mapa de l’imperi Persa
© fototeca.cat
Geografia històrica
Imperi antic dels aquemènides que s’estenia a l’W fins a Líbia i el Danubi i a l’E fins a l’Indus i el Turquestan xinès.
Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i babilònic— de DariosI a…
Moldàvia

Estat
Estat de l’E d’Europa, que limita a l’W amb Romania i al N, E i S amb Ucraïna; la capital és Chisinau.
La geografia física La major part del territori és compresa entre els rius Dnièster i Prut, i és una plana aturonada molt desmembrada per valls fluvials i barrancs Al centre hi ha la màxima elevació del país Kódry, 429 m Al N, el paisatge és dominat per l’estepa de Beltsy, entre els 150 m i els 200 m d’altitud El sòcol cristallí, recobert de roques sedimentàries, aflora només al N Al S, la plana de Budzhak és trencada per nombrosos barrancs, i a l’E es troben alguns contraforts dels altiplans de Volin-Podolsk Els sòls de Moldàvia són variats i molt fèrtils, i destaca el txernozem del N El…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
riu Mbini
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial (270 km).
Neix al Gabon, flueix en direcció E-W i entra a la Guinea Equatorial, prop de la localitat d’Asoc Desemboca a l’oceà Atlàntic, per un ampli estuari
Mbini
Divisió administrativa
Regió continental de la Guinea Equatorial, entre el Camerun i Gabon.
Comprèn les províncies de Centre-sud 9 931 km 2 55 970 h est 1987, Kie-Ntem 3 943 km 2 74 050 h est 1987, Litoral 6 665 km 2 75 640 h est 1987 i Wele Nzas 5 478 km 2 54 290 h est 1987 La capital és Bata 24 308 h est 1983
golf de Bonny
Golf marí
Golf de la costa guineana que comprèn les costes dels estats de Camerun, Guinea Equatorial i part de les de Nigèria i Gabon; s’estén del delta del riu Níger al cap López.
Conté l’illa de Bioko i rep les aigües dels rius Níger i Mbini Els ports principals són Port Harcourt, Douala, Bata i Santa Isabel
Bioko
Illa
Illa de Guinea Equatorial.
És dividida en les províncies de Bioko Norte capital Malabo i Bioko Sur capital Luba D’origen volcànic, és la continuació del mont Camerun el pic més alt de l’illa és el de Santa Isabel 3 003 m El clima és equatorial modificat per l’altitud i la mar Hom conrea cacau, cafè i bananes per a l’exportació Els bubis en constitueixen la població aborigen Hi ha indústria alimentària i producció d’energia elèctrica Malabo és el port més important Fou descoberta ~1470 pel portuguès Fernão do Pó i fou integrada en les possessions portugueses del golf de Guinea Incorporada a la corona espanyola pel…
Bata
Ciutat
Ciutat de la Guinea Equatorial, capital de la província de Mbini, vora el golf de Biafra (37 000 h [1995]).
Segona ciutat més important de l’estat i primera de la regió continental, és un centre agrícola cacauets, cafè, cacau, cocos, copra i comercial A través del seu port exporta productes agrícoles i fusta ocumé, el principal recurs econòmic Té central termoelèctrica i aeroport
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…