Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Orava
Riu
Riu d’Eslovàquia, format per la conjunció dels dos rius Orava, el Blanc i el Negre (112 km).
Neix als Beskidy i és subafluent del Danubi a través del Váh, al qual desguassa a Kral’ovany
Nitra
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, vora el riu homònim.
Centre agrícola i nucli industrial indústria alimentària i paperera Bisbat catòlic La catedral fou construïda entre els segles XIII, XIV i XVII
canal de McClintock
Canal marí
Braç de mar a la zona àrtica del Canadà, entre l’illa Victòria i la Terra del Príncep de Gal·les.
Pràcticament sempre és glaçat
Žilina
Ciutat
Ciutat d’Eslovàquia, al kraj
d’Eslovàquia Central, al vessant meridional dels Beskidy, vora el riu Váh.
Té indústria química, tèxtil i de la fusta Antic centre comercial, és el nus de comunicacions principal d’Eslovàquia
Váh
Riu
Riu d’Eslovàquia, afluent del Danubi per l’esquerra (396 km).
Neix als contraforts orientals del Baix Tatra, pren la direcció oest i després la direcció sud i desguassa al Danubi a la ciutat de Komárno
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
Txecoslovàquia
La formació de Txecoslovàquia
Geografia històrica
Nom de l’estat vigent entre els anys 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac, que comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia.
El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als EUA, on…
Trnava
Ciutat
Ciutat del kraj
d’Eslovàquia Occidental, Eslovàquia, a la plana del Váh, afluent del Danubi.
Centre comercial en una rica zona agrícola, hi ha també indústria alimentària refineria de sucre, mecànica, de construccions ferroviàries i de camions Té universitat, fundada el 1635 Ciutat tradicionalment catòlica, té una catedral gòtica, de la fi del s XIV
Tatra
Serralada
Grup muntanyós dels Carpats Occidentals, al NW d’Eslovàquia i al SW de Polònia.
És un conjunt format per materials granítics i gnèissics coberts per materials sedimentaris i modelats per les glaceres És dividit en dos massissos separats per una fossa tectònica que recorre el Poprad i el Váh al N, l' Alt Tatra Vysoké Tatry, que penetra a Polònia i que té les màximes altituds Gerlachovsky, 2 665 m i domina la conca polonesa de Podhala i al S, el Baix Tatra Nízke Tatry, a Eslovàquia, que presenta formes més pesades, però de menys altitud, que superen lleugerament els 2 000 m Dumbier, 2 043 m A banda i banda de la frontera hi ha un gran parc natural