Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
golf de Tadjoura
Golf marí
Golf de l’Àfrica oriental, a la república de Djibouti, que constitueix el sector occidental del golf d’Aden, a la mar d’Aràbia.
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els contraforts basàltics…
Djibouti
Ciutat
Capital de la República de Djibouti, a la costa meridional del golf de Tadjoura.
Concentra la meitat de la població total del territori Port important, d’una gran capacitat per a olis pesants, té aeroport internacional Fou la seu del governador francès des del 1892, i, des de la creació pels francesos d’un ferrocarril fins a Addis Abeba 1917, canalitzà la majoria del comerç exterior d’Etiòpia
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
llac Assal
Llac
Llac salat de la República de Djibouti, als altiplans etiòpics.
És situat en una depressió a -173 m del nivell de la mar
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
golf d’Aden
Golf marí
Golf de la mar Aràbiga, a l’oceà Índic, que separa el sud d’Aràbia de la costa de Somàlia.
És limitat pel cap Guardafui i pel Rās Fartak i s’estén 900 km fins a comunicar amb la mar Roja a través del Bāb al Mandab La seva importància comercial en la ruta d’Europa a Àsia es veié incrementada en ésser obert el canal de Suez
llac Abbe
Llac
Llac d’aigua salada del NE d’Àfrica, de 24 km de llarg, a la frontera d’Etiòpia amb Djibouti.
El seu immissari és el riu Awash
Danakil
Regió
Regió desèrtica del NE d’Etiòpia, que s’estén des d’Eritrea fins a la mar Roja.
El sector NW és una depressió de 116 m sota el nivell de la mar entre les serralades volcàniques que delimiten la regió
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora