Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Tre Signori
Cim
Pic dels Alps Rètics orientals, a la regió alpina de la conca de l’Adige (3 359 m).
Hi neix el Noce, afluent de l’Adige
Walensee
Llac
Llac dels Alps Suïssos, a la vall del Seez, entre els cantons de Glarus i de Sankt Gallen.
Té 24 km 2 i una profunditat màxima de 150 m És unit per canal amb el llac de Zuric A les seves ribes hi ha les localitats de Walenstadt i Weesen
Wetterstein
Massís
Massís dels Alps de Baviera i del Tirol, format per calcàries dolomítiques del Triàsic mitjà, que culmina al Zugspitze
.
Annecy
Regió administrativa
Capital del departament de l’Alta Savoia, a la regió administrativa de Roine-Alps, França, vora el llac d’Annecy
.
Centre d’esports i de vacances, la ciutat, d’aspecte medieval i travessada per canals, és presidida pel castell dels comtes de Ginebra, edificat del s XII al XIV Nucli manufacturer alumini, paper, joies, cotó Nus de comunicacions Aeroport Situada al sud-oest de la ciutat galloromana de Boutae , Annecy esdevingué al s X la capital del comtat de Ginebra fins que fou cedida a la Savoia el 1401 Quan la Reforma triomfà a Ginebra es convertí en la seu del bisbat de Ginebra 1535-1801 El 1860 fou annexionada a França juntament amb la Savoia Entre els monuments artístics que hi són conservats…
Dalmàcia
Regió dels Balcans que s’estén en direcció NW-SE per la costa de la mar Adriàtica.
Hom en situa el límit septentrional als Monts Velebit i l’illa de Pag i l’extrem s al golf de Kotor Terra endins, el limit el formen els Alps Dinàrics Diverses serralades paralleles a la costa s’aixequen més de 1 500 m Bukovica, Svilaja, Biokovo i Mosor A la costa, al davant de la qual hi ha nombroses illes, hom distingeix dues parts la nord-occidental, baixa, i la sud-oriental, molt retallada i amb penyasegats El clima és mediterrani, amb algunes diferenciacions regionals La població, formada per croats i bosnis, es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, llevat dels nuclis…
Rocciamelone
Muntanya
Muntanya dels Alps de Graies, al N de la vall de Susa i a l’W de Torí (3 538 m).
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps…
Maurienne
Vall
Vall dels Alps francesos, a la Savoia, solcada pel riu Arc, la força del qual és aprofitada per algunes indústries metal·lúrgiques i químiques.
Utilitzada ja a l’edat mitjana com a lloc de pas, avui hi passen un ferrocarril i una carretera que comunica França amb Itàlia Col du Mont Cenis
Allauch
Ciutat
Ciutat del departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França, al peu del massís d’Allauch.
Vercors
El pas de "Gorja Laval" als Vercors
Corel
Regió muntanyosa dels Prealps del Delfinat, entre la Dròma i l’Isère, al S de Grenoble i separada dels Alps pel riu Drac.
Durant la Segona Guerra Mundial juny-agost del 1944 fou escenari de la batalla de Vercors , entre membres de la resistència uns 3500 i els exèrcits alemanys que es dirigien al front de Normandia L’atac de flanc per part del maquis impedí el pas dels alemanys vers llur objectiu Hi perderen la vida 750 homes de la resistència