Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
mont Nimba
Muntanya
Muntanya (1.752 m) que s’alça al límit entre Guinea, Libèria i Costa d’Ivori. El 1981 fou declarada Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Sankarani
Riu
Riu africà, afluent del Níger, per la dreta.
La seva capçalera es troba a l’altiplà que s’alça al SE de Guinea, i el seu curs constitueix, en part, la frontera d’aquell país amb Mali
Volta Negre
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental, que amb la seva confluència amb el Volta Blanc forma el Volta.
Tengréla
Divisió administrativa
Departament de Costa d’Ivori.
La capital és Tengréla
Soubré
Divisió administrativa
Departament de la Costa d’Ivori.
La capital és Soubré 7 016 h 1988
Séguéla
Divisió administrativa
Departament de la Costa d’Ivori.
La capital és Séguéla 12 692 h 1975
Sassandra
Divisió administrativa
Departament de la Costa d’Ivori.
La capital és Sassandra
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Sainte-Chapelle
Interior de la capella superior de la Sainte-Chapelle
Justin Kern (CC BY-NC-ND 2.0)
Capella
Capella reial bastida per Lluís IX el Sant entre el 1241 i el 1248 al pati del seu palau de l’Illa de França (actualment el pati del Palais de Justice de París) per conservar-hi les relíquies de la Passió.
Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…