Resultats de la cerca
Es mostren 1202 resultats
coma Troja
Alta vall de la Vall d’Aran, tributària per l’esquerra del riu de Toran, que davalla de la serra de Sescorjada, dins el terme de Viella, i s’uneix al seu col·lector prop de l’Harga de Güerri, dins el terme de Canejan.
coll dels Aranesos
Collada
Coll (2 455 m alt.) de la serralada que separa la conca de la Garona (Vall d’Aran) de la de l’Éssera (Ribagorça), entre el cap de Tòro i el mall de l’Artiga, al límit dels termes municipals de Viella i de Benasc.
ribera d’Orla
Ribera
Afluent del riu d’Eth Horcalh (tributari per l’esquerra de la Noguera Pallaresa), que neix al vessant septentrional del Pietà, al límit entre la Vall d’Aran (Salardú) i la comarca occitana de Coserans, i aflueix al seu col·lector entre el riu de Parros i Montgarri.
Unha
Església de Santa Eulàlia d’Unha
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.280 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la confluència de l’Unhòla amb la Garona, a la dreta del primer d’aquests rius, enfront de Salardú, sota el pui d’Unha (2.200 m alt.), contrafort oriental de la serra d’Arenho.
L’església parroquial Santa Eulàlia, situada a la part alta del nucli, és romànica segle XII, de tres naus conserva una interessant pica baptismal romànica, i el campanar, independent, és del 1775 Vers Salardú hi ha l’antiga casa senyorial çò de Brastet, del segle XVI El lloc apareix esmentat amb els noms d’Huia 1266, Huyan 1278 i Unia i Unha dintre els primers anys del segle XIV
port d’Era Horqueta
Depressió (2 498 m alt.) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran (vall de l’Unhòla, dins el terme de Salardú) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2 570 m) i el de serra Alta (2 705 m).
decrets de Nova Planta
decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
valleta de l’Escaleta
Vall de la Ribagorça (Benasc), que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d’Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l’Escaleta o dels Aigualluts (2 710 m).
A la capçalera hi ha els estanys de l’Escaleta
les Ares
Refugi de Santa Maria d’Ares, port de la Bonaigua
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu, situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, al municipi d’Alt Àneu.
Fou refet el 1960 Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares , important centre d’excursions
tuc de Güerri
Cim
Cim (2 400 m) del massís de la Vall d’Aran, que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unhòla.
Hi havia hagut fargues com l' Harga de Güerri
Cendrosa
Sector occidental del circ de Saboredo
, a la capçalera de la Garona de Ruda, al límit entre els termes de Salardú (Vall d’Aran) i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els Estanys de Cendrosa
(amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Cendrosa 2 492 m alt separa aquesta vall de la d’Aigoamòg