Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
lisosoma
Biologia
Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i d’algunes de vegetals que ateny de 0,2 a 0,8 μ de diàmetre i conté fosfatasa i altres enzims hidrolítics.
Van relacionats amb la fagocitosi, la pinocitosi, la destrucció de material cellular o, fins i tot, la destrucció de la mateixa cèllula Hom ha identificat més de quaranta enzims hidrolítics, continguts dins els lisosomes La manca d’un dels enzims lisosòmics determina malalties congènites, anomenades tesaurismosis En alguns tipus cellulars, intervenen també en el transport intracitoplasmàtic, en processos molt específics com és el cas de la transformació de la tiroglobulina en tirosina en les cèllules de la tiroide i de manera general tenen un paper decisiu en l’autòlisi cellular Diversos…
làmina anellada
Biologia
Estructura citoplasmàtica que no es troba en totes les cèl·lules animals.
Les làmines anellades foren descrites en oòcits d' Arbacia per bé que posteriors observacions han permès de trobar-ne en alguns somes neuronals i ocasionalment han estat descrites al nucleoplasma Aquestes làmines anellades es presenten com un conjunt de sàculs o vesícules aplanades, de 20 nm de diàmetre i de llargada variable que es disposen parallelament, una a continuació de l’altra deixant un espai que té un diàmetre d’uns 40 nm habitualment formen piles de quatre a una vintena de vesícules paralleles El seu origen pot ésser a partir de l’embolcall nuclear que s’evagina donant unes…
mitocondri
© fototeca.cat
Biologia
Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d’uns 10 μ de llarg i d’1,5 μ de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucariotes.
El nombre de mitocondris depèn de l’espècie, de l’estat funcional i de les condicions de vida de la cèllula L’origen és discutit, però coexisteixen dues teories per formació de novo a la matriu citoplasmàtica no demostrada o per bipartició o replegament de la membrana nuclear, de la membrana plasmàtica, del reticle endoplasmàtic o de l’aparell de Golgi L’observació al microscopi electrònic ha revelat una estructura complexa l’embolcall extern és format per un full extern i un d’intern, separats per un espai d’uns 90Å, cadascun dels quals té l’estructura de doble membrana,…
dictiosoma
Biologia
Cadascun dels fragments en què es fracciona el complex de Golgi durant la mitosi.
cèl·lula
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el…
Santiago Ramón y Cajal
© Fototeca.cat
Biologia
Històleg aragonès.
Fill d’un metge rural, de temperament inquiet i absorbit pel dibuix en la seva infantesa, estudià medicina a Saragossa, féu oposicions a la sanitat militar i fou enviat a Cuba 1874, en plena revolta contra la metròpolis En examinar-se de doctorat a Madrid 1877, tingué per primera vegada contacte amb la histologia, i el professor d’aquesta assignatura, Maestre de San Juan, l’orientà vers aquest objectiu científic Després d’haver-se casat, obtingué la càtedra d’anatomia de València 1883, i quatre anys més tard, per concurs de trasllat, la d’histologia de Barcelona, on començà una tasca…
aparell
Biologia
Estructura cel·lular que duu a terme una funció determinada, per exemple, l’aparell o complex de Golgi.
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…
grànul acrosòmic
Biologia
Grànul que apareix dins el complex de Golgi quan l’espermàtida esdevé espermatozoide; acaba disposant-se en el pol anterior del nucli, i llavors és anomenat acrosoma.
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…