Resultats de la cerca

Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879 Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España

Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’Estat espanyol Reuní importants colleccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves colleccions als museus de Madrid

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886 A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament

Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda

Fill de Josep Maluquer i Nicolau Publicà nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica, entre altres Manual de Aeromodelismo 1941, Aviación sin motor 1941, La locomotora 1943, Hierro 1943, El vuelo vertical 1944, Aviación heroica 1944, El cemento 1945, Por qué vuela el aeroplano 1945, A la conquista del espacio 1946, El átomo y la energía atómica 1948, Inventos y secretos de guerra 1950, La conquista de la Luna 1970 i L’aviació de Catalunya als primers mesos de la guerra civil 1978

Titulat el 1918 Collaborador de Gaudí a la Sagrada Família i successor de Domènec Sugrañes i Gras, que ho havia estat de Gaudí Acomplí encàrrecs per a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, fent cases de renda d’estil noucentista als carrers de Còrsega 200, de Muntaner 153, de Menéndez y Pelayo 10, a Barcelona, i cases d’estiueig a Centelles Publicà El hierro forjado español 1928 Dirigí l’exposició d’homenatge a Gaudí a la Sala Parés 1927 i des del 1944 reorganitzà la Junta del Temple de la Sagrada Família i recompongué els guixos de les maquetes destruïts el 1936

És un nucli industrial que començà a desenvolupar-se al segle XIX amb la installació 1854 dels alts forns de la fàbrica de Nuestra Señora del Carmen de la firma Ibarra y Cía, que el 1882 fou comprada per la societat Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao El 1902 la fusió de tres empreses donà lloc a Altos Hornos de Vizcaya, que té ferrocarrils i mines de ferro pròpies Somorrostro, Mendierreta Tanmateix, la ciutat no té solament indústries siderometallúrgiques, sinó també de maquinària, eines, material de transport ferroviari i marítim, productes químics colorants, explosius,…

El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta —estació de la línia de Saragossa a Barcelona— a Osca El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de…