Resultats de la cerca

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , etc, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres

Situat a la plaça de Cort de Palma, l’edifici que acull el consistori municipal rep el mateix nom També s’anomena Cort la institució de l’ajuntament L’edifici té una façana barroca amb elements manieristes en què destaca el balcó seguit per set finestrals, un banc de pedra i el rellotge, conegut popularment amb el nom d’en Figuera

Estudià a París amb JPLaurens i a l’Académie Julian Al costat d’obres convencionals, d’arrel, però, naturalista La misèria 1886 La taverna, 1887, en féu d’altres, influïdes ja per l’impressionisme i de temàtica intimista Noia vestint-se, El balcó Tornà a Caracas el 1890, on pintà El Purgatori La seva obra, àgil i subtil, amb influència de Degas, constitueix la fita més personal i lliure de la moderna pintura veneçolana

Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat

L’entrada actual, al vessant occidental del Cabeçó, es fa per un túnel artificial que porta directament a un balcó sobre una gran sala de 45 m d'alçada, 45 m de llarg i 35 d'ample Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades una gran columna de 25 m d'altura uneix el sòl i la volta Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963

Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964, els llibres de poemes La riuada 1966 i Reflexos vitals 1990, i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El vianant 1978 Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües, una biografia de Ramon Vinyes 1972 i, juntament amb M Valero, el llibre per a infants Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat 1992 El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

Inicialment mirada amb desconfiança per Lluís XIV de França, avi del rei, pel fet d’ésser italiana, hom nomenà cambrera major la princesa dels Orsini, per tal que la controlés Arran de la guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V