Resultats de la cerca

Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar…

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…

Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004 prengué…

Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’amistat amb…

Doctor en teologia i ordenat de sacerdot el 1904, l’any següent fou nomenat secretari del bisbe de Bèrgam Durant la Primera Guerra Mundial fou mobilitzat i treballà en els serveis mèdics militars Posteriorment, el 1921 fou nomenat pel papa Benet XVI president del Consell de l’Obra per a la propagació de la fe Consagrat bisbe 1925, fou nomenat visitador apostòlic de Bulgària i, posteriorment, delegat apostòlic de Turquia i Grècia 1935 Durant la Segona Guerra Mundial, prengué mesures que en diverses ocasions evitaren la deportació de jueus i altres perseguits a l’Alemanya nazi Pius XII l’envià…

Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…

Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…

Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’…

El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una…