Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Píram
Mitologia
Déu fluvial de la mitologia grega, protagonista d’una de les aventures amoroses més divulgades a l’antiguitat, immortalitzada per Ovidi a les Metamorfosis
.
Píram i Tisbe, dos joves de Nínive, moren tràgicament a causa d’un error, perquè Píram, creient que la seva estimada havia estat devorada per una fera, se suïcida al peu de l’arbre on ambdós havien de trobar-se Tisbe, en arribar al lloc i veure el cos inanimat del noi, també es dóna mort
coll de Canes
Collada
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).
Hi passa la carretera de Ripoll a Olot Una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX
drac
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó,…
,
Pere Morey i Servera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques 1966, la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra Des de la dècada de 1970, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novella històrica Hom…
,
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974…
Francesc Labarta i Planas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, dibuixant i decorador.
Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…
Joan Junceda
Disseny i arts gràfiques
Nom usual del dibuixant Joan Garcia-Junceda i Supervia.
Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…