Resultats de la cerca

Marquès d’Avilés Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya És autor d’un tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón 1725

Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari pedagògic Tornà…

Passà temporades a París, on conegué Verlaine Influït pel simbolisme i els corrents ideològics i estètics de fi del s XIX, publicà, entre d’altres, els reculls poètics Pileføjter ‘Flautes de saüc’, 1899, Danske Vers ‘Poemes danesos’, 1912 i Heroica 1925, i les narracions eròtiques Unge Bander ‘Llaços joves’, 1894 i Kitty 1895

Estudià a Barcelona amb C G Vidiella i fou concertista de piano Autor de Simfonia-Allegro , per a orquestra, Nocturn , per a instruments de corda, i Marxa heroica, per a piano, instrument per al qual escriví també glosses de cançons catalanes, com La pastoreta Fou crític musical de La Renaixença , La Ilustració Catalana i La Vanguardia

Senzill camperol, decidí la victòria dels suïssos contra les tropes de Leopold III d’Àustria a la batalla de Sempach 1386 La seva mort heroica després d’obrir una bretxa en les files austríaques tot sol amb unes quantes llances, bé que posada en dubte pels historiadors, n'ha fet un dels herois suïssos més famosos

Aquest nom els fou donat per Ramon Llull en el Blanquerna i hom ha de relacionar aquesta designació amb la poesia narrativa i amb l’activitat dels joglars Es podrien identificar amb els joglars que recitaven o contaven poemes de matèria novellesca —romanç, conte, ventura— i àdhuc de matèria moral i doctrinal, enfront dels joglars que cantaven matèria heroica —cançons de gesta— i poesia lírica

Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana

Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà

S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822