Resultats de la cerca

És un dels tres premis ordinaris necessaris per a obtenir el mestratge en gai saber

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre El arte de hacerse amar 1856, La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867, Ojo al Cristo 1886 i Los comuneros de Cataluña 1871 Publicà nombroses novelles romàntiques i alguns volums de poemes, en castellà Fou mantenidor dels JocsFlorals de Barcelona 1868 i un dels fundadors de Lo Rat-Penat, entitat que presidí 1880-81 i en els jocsflorals de la qual obtingué la flor natural 1882 En català traduí el Canto a Teresa , d’Espronceda, i escriví nombrosos poemes…

Fou creada arran de l’assemblea del 14 d’abril de 1945, sota la presidència d’August Pi i Sunyer L’objectiu social que proposà l’entitat era conrear i promoure el desenvolupament sociocultural català entre els seus membres a partir d’una diversitat de seccions d’activitat Patronat de Cultura Terra Ferma la més activa i important Coral Catalana Joan Gols Joventut Catalana Catalònia FC Grup Escènic Biblioteca Rodolf Llorens i Jordana, i dues comissions d’actes commemoratius patriòtics i festius El primer acte públic del centre fou la celebració, al teatre Avila, del centenari del naixement de…

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó Publicà els reculls  Calidoscopi de sol i de celístia 1980, Foc d'arrels 1983, Renou de mites 1986, premi Ciutat de Reus 1985, Innovació dels orígens 1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989 i Gènesi , publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 1990 Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra 1971, el Vila de Perpinyà per Roses a Psique 1972, el Vila de…

Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocsflorals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els JocsFlorals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische…

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

És un dels tres premis necessaris per a obtenir el mestratge en gai saber

Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949 i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels JocsFlorals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients , escrita el 1950, guardonada amb el Premi Extraordinari de Novella dels JocsFlorals de París del 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i la inèdita El moviment d’un cercle , finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la…