Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor
en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella ( alcalde
).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan s XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…
província de Tarragona
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Tarragona.
És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…
Aranda de Duero
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, vora el Duero.
Centre d’àrea comercial cereals, vi, patates, fruita al qual concorren Roa de Duero i part dels partits judicials de Lerma i Salas de los Infantes
autes
Dret processal
En el dret processal andorrà, expedient, actuacions judicials en procediments civils.
camp clos
Història
Lliça, espai clos on tenien lloc els duels judicials, els torneigs.
província de Girona
Província
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya, la capital de la qual és Girona.
És dividida en sis partits judicials i 235 municipis 1981 La prefectura del 1809 i el corregiment del 1810 serviren de base a les divisions posteriors la divisió departamental del 1812 que incloïa Osona i no comprenia cap sector de la Cerdanya i la del 1821 que incloïa Tordera, però excloïa la totalitat de les Guilleries i de la Cerdanya i la part del Ripollès a ponent del Ter i del Freser, aprovada per les corts el 1822, amb algunes modificacions exclusió de la resta del Ripollès, excepte la vall de Camprodon, però que no arribà a entrar en vigor per la reacció absolutista del 1823 La…
aixecament del cadàver
Dret processal penal
Resolució per la qual el jutge disposa el trasllat del cadàver d’una persona morta violentament o en circumstàncies no naturals, després d’haver fet constar en acta totes les circumstàncies de fet del seu estat que puguin tenir relació amb les possibles causes de la mort.
Aquesta ordre, pot donar-la només el jutge competent per a les actuacions judicials Hom no pot alterar l’estat en què ha estat trobat el cadàver, llevat dels casos que preveu la llei
ronda d’en Tarrés
Grup policíac de vigilància de Barcelona, creat l’any 1847 o 1848, famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments, i dirigit per Jeroni Tarrés.
Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal
presídium
Política
Dret
Als països germànics, òrgan de presidència o de direcció del parlament, de l’administració pública, etc.
En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials
benefici de pobresa
Dret civil
Denominació antiga del dret de justícia gratuïta.
Comporta el dret d’ésser assistit per advocat i procurador sense haver-los de pagar honoraris advocat d’ofici, procurador d’ofici, l’exempció de pagament dels drets judicials i l’expedició gratuïta de qualsevol document necessari per a la defensa