Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
gastròpodes
Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs…
limàcids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs amb el peu acabat en punxa, freqüents als horts.
bava
Anatomia animal
Malacologia
Mucus brillant segregat per les glàndules del peu de diversos mol·luscs, com el cargol i els llimacs, amb el qual s’adhereixen al substrat.
dorsal
Anatomia animal
Closca de diferents animals, com el cefalotòrax dels crustacis, els èlitres d’alguns insectes, els rudiments de closca en els llimacs, la closca de les tortugues, etc.
ariònids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs grossos amb el peu voltat d’una sanefa, els quals es contreuen fent una bola quan són molestats.
blat de moro
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…