Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Josep Solé i Sagarra
Psiquiatria
Psiquiatre.
L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on acabà el batxillerat, i el 1930 inicià la carrera de medicina Durant la Segona República freqüentà ambients catalanistes i exercí el periodisme al Xut 1930 i La Jornada de Lleida 1931 El 1933 fundà la revista quizenal catalanista Clarí a la seva vila natal Llicenciat el 1936 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou deixeble d’ Emili Mira la influència del qual el decantà envers la psiquiatria Mobilitzat durant la Guerra Civil Espanyola, exercí de metge militar en el bàndol republicà a València i posteriorment a Xixona, on treballà a la Clínica…
Artur Galceran i Granés
Psiquiatria
Psiquiatre.
Fou deixeble de Giné i Partagàs Publicà Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales Dirigí fins el 1895 el manicomi de Sant Boi de Llobregat, on feu grans reformes Participà activament en la construcció de l’ Institut Pere Mata , de Reus, que dirigí, conjuntament amb Rodríguez Méndez Contribuí també a la creació de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, de la qual fou el primer president 1911
Joan Obiols i Vié
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Llicenciat a Barcelona el 1943, el 1970 guanyà la càtedra de psiquiatria de la Universitat de Santiago i un any més tard passà a la de Barcelona, de la qual fou degà 1972-79 L’any 1977, pel fet d’ésser el degà més antic, fou nomenat rector en funcions de la universitat durant nou mesos El mateix any ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, on llegí el discurs "Psiquiatria d’ahir, psiquiatria d’avui i psiquiatria de demà" Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa Llenguadoc
Paul Eugen Bleuler
Psiquiatria
Psiquiatre suís.
Director de l’hospital Burghölzli a Zuric 1898-1927, és autor d’estudis sobre l’esquizofrènia, terme que ell introduí en psicopatologia, en substitució de l’anomenada “demència precoç” per Kraepelin
Hippolyte Bernheim
Psiquiatria
Psiquiatre francès.
Essent professor agregat de la facultat de medicina d’Estrasburg 1868 se sentí atret pel mètode hipnòtic de Liébeault, amb qui creà l’escola psicològica de Nancy, oposada a l’escola neurofisiològica de París en certes qüestions, entre les quals la teoria sobre la histèria es una de les més importants Escriví De la suggestion et de ses applications à la thérapeutique 1886 i Hypnotisme, suggestion, psychothérapie Études nouvelles 1981
David G Cooper
Psiquiatria
Psiquiatre britànic.
Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la Philadelphia Association, que agrupà…
Georges Gatian de Clérambault
Psicologia
Medicina
Psiquiatre francès.
Descriví la simptomatologia de diverses psicosis exògenes i estudià els deliris crònics sistematitzats, especialment l’erotomania És el creador de la teoria de l' automatisme mental , segons la qual la malaltia psíquica és conseqüència de la producció espontània, automàtica i involuntària d’una sèrie d’elements semiològics, producte de l’excitació neuronal La seva obra fou recollida pels seus deixebles i publicada un cop mort Oeuvre psychiatrique 1942
Francesc de Paula Xercavins i Rius
Psiquiatria
Metge psiquiatre.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació
Ronald David Laing
Psiquiatria
Psiquiatre escocès.
Fou membre del departament de medicina psicològica a la Universitat de Glasgow 1953-56, exercí a la Tavistock Clinic 1956-60, dirigí la Langham Clinic for Psychotherapy 1962-65 i formà part del Tavistock Institute of Human Relations 1960-89 Considerat l’iniciador de l' antipsiquiatria , el 1965 fundà amb David Cooper i A Esterson, la Philadelphia Association, que agrupava diverses comunitats, la més famosa de les quals fou Kingsley Hall, institució terapèutica que seguia els mètodes antipsiquiàtrics Laing, a partir de l’estudi d’esquizofrènics, arribà a la conclusió que les relacions…
Ernst Kretschmer
Psiquiatria
Psiquiatre alemany.
Assajà de correlacionar el tipus corporal, el temperament i la psicopatologia La seva classificació biotipològica en leptosomàtics, pícnics i atlètics tingué una gran difusió Estudià l’histerisme de guerra i observà, entre altres reaccions, les que ell anomenà Bewegungssturm ‘tempesta de moviments’ i Totstellreflex ‘reflex d’immobilització’ Entre les seves obres es destaquen Körperbau und Charakter ‘Constitució i caràcter’, 1921, Medizinische Psychologie ‘Psicologia mèdica’, 1922 i Geniale Menschen ‘Homes genials’, 1929