Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Palou
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi de Borriana (Plana Baixa), al NW del terme.
puig Palou
Muntanya
Contrafort (1 431 m) sud de la serra de Milany, als vessants del qual resten els masos de Palou Gran i Palou Xic del municipi de Vidrà (Osona).
Té el seu origen en una villa rural, esmentada ja el 960 a l’acta de consagració de la parròquia de Vidrà Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
Palos de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, situat prop de la desembocadura del riu Tinto.
Agricultura, pesca i conserves La sorra ha anat obturant el port del qual, suposadament, partiren i arribaren les naus de la descoberta d’Amèrica Al seu terme municipal hi ha el monestir de La Rábida
cap de Palos
Promontori de la costa mediterrània de Múrcia a l’E de Cartagena.
Constitueix l’extremitat de la petita península que limita a migjorn la mar Menor
Palos
Masia
Masia del municipi de Morella (Ports), uns 6 km a l’E de la ciutat; prop seu hi ha l’església del Roser.
serra Palomera
Serra
Massís muntanyós (1 258 m) de la Vall de Cofrents, al sector occidental del terme d’Aiora, al límit amb Castella (Albacete).
sa Palomera

Roca de sa Palomera, a Blanes
© Fototeca.cat
Petit tómbol de la costa de Blanes (Selva), que separa la platja de s’Abanell i la badia i port de Blanes.
És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava
riu de la Palomera
Nom amb què és designat l’Arieja a la capçalera, on separa Andorra de l’Alta Cerdanya.
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica