Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
Palol de Farga
Caseria
Caseria del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), al N del terme, a l’esquerra de la riera de la Farga.
Palmosa
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància (NE del terme), regada per la séquia de Palmosa
.
platja de Palmira
Una de les dues grans platges del nucli de Peguera, dins el terme de Calvià (Mallorca).
Palmira
Ciutat
Ciutat del departament de Valle del Cauca, Colòmbia, a la vora del riu Cauca, a 1.006 m d’altitud.
Durant molt de temps important centre agrícola i ramader, és actualment la segona ciutat del departament per la seva població i és coneguda com la capital agrícola de Colòmbia Té institut d’agronomia i laboratori i granja agrícola experimental
Palmira
Ciutat
Nom donat pels grecs a Tadmor (l’actual Tadmur), antiga ciutat estat del desert siroaràbic, situada 145 km a l’E de Homs.
Documentada ja el segon millenni aC tauletes de Māri, texts de Teglatfalassar I, etc, fou fortificada per Salomó Palmira 950 aC i fou centre comercial important d’Orient i Occident a partir del segle III aC De població semítica, aramea sobretot, es basava en l’organització tribal i era governada per un cap elegit Conquerida per Tiberi 14-37 i sotmesa al governador de Síria, fou anomenada Hadriana Palmira 129 i esdevingué colònia romana Palmira 215 sota Caracalla Sota els romans tingué el màxim expandiment comercial fins a l’Índia i l’Occident L’expansió dels sassànides de Pèrsia i la…
Palmi
Ciutat
Ciutat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia.
Situada dalt l’Aspromonte occidental, a la vora del golf de Gioia, és centre comercial i agrícola i té port Reconstruïda després dels terratrèmols del 1783, del 1898 i del 1908, el seu aspecte és modern
serralada del desert de les Palmes
Serralada
Serralada de la Plana Alta, al NW de Castelló de la Plana, formada per blocs triàsics cretacis fallats i inclinats.
Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat de Castelló,…
Palmes
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Campossí (Fenolleda), on es conserven importants restes del castell de Palmes (s XIII).
Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà