Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
el Puig de Maria
Ermita
Ermita i antic monestir del municipi de Pollença (Mallorca), aturonada al S de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…
Puigdemàger
Antic poble
Antic poble i castell del municipi dels Prats de Rei (Anoia), al puig de Màger (702 m), al N del terme.
Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica s XII, abandonada
el Puig del Mas
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló), al S del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls.
el Puig de la Garriga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga, unit al s XIX a Vallgornera.
santuari del Puig de la França
Santuari
Antiga capella (Mare de Déu del Puig de la França o de les Corts), del municipi de Ripoll (Ripollès), al veïnat de les Corts.
el Puig de la Bellacasa
Masia
Veïnat
Antiga masia fortificada i veïnat del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany).
Puigdefrancor
Nucli
Antic nucli de poblament i vil·la rural del municipi de Camprodon (Ripollès), dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon 952 El nom primitiu és Pugna francorum , cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren en aquest lloc una victòria
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
Puigdassé
Caseria
Caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Sant Jaume dels Domenys.
Correspon a un antic lloc que l’any 1765 fou donat a l’orde dels hospitalers
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial