Resultats de la cerca

Comte de Platen-Hallermund Participà com a tinent en la campanya del 1815 contra Napoleó Poc després de donar-se a conèixer amb la seva primera obra, Ghaselen ‘Gaseles’, 1821, que fou ben acollida, abandonà Alemanya i s’installà al sud d’Itàlia El principal objectiu de la seva poesia fou d’aconseguir la perfecció formal, la qual cosa el distancià de la societat de la seva època També escriví els Sonette aus Venedig ‘Sonets venecians’, 1825 i Der romantische Oedipus ‘El romàntic Èdip’, 1828, on atacà Heine Conreà, a més, la història amb les seves Geschichten des Königreichs Neapel ‘Històries…

Prengué part en la guerra d’Independència de Portugal 1641, i durant la primera guerra angloholandesa 1652-54 es distingí, com a cap d’esquadra, en les batalles de Portland, Katwijk i Scheveningen El 1659, aliades les Províncies Unides i Dinamarca contra Suècia, vencé la flota d’aquesta dues vegades Durant la segona guerra angloholandesa 1665-67 derrotà l’esquadra de Monk en la batalla “dels quatre dies” 1666 i bombardejà Londres 1667, acció que forçà la pau de Breda En el curs de la guerra d’Holanda 1672-78 vencé l’esquadra anglofrancesa a Schooneveld i Texel L’aliança amb Castella durant…

Institució antiga de Siracusa, semblant a l'ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla πέταλον d’olivera

L’escenari de les seves novelles fou Sicília els seus personatges, els d’una societat provinciana irònicament observats És autor de Gli anni perduti 1941, Il bell’Antonio 1949, etc

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953

Com que envejava la vida i la felicitat de Dionís el Vell, per un dia i per tal que pogués jutjar per ell mateix, el tirà li cedí el lloc, però suspengué damunt el seu cap una pesant espasa sostinguda amb un pèl de cavall L' espasa de Dàmocles simbolitza el perill constant

De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar

Alliberà Corint de la tirania del seu germà Timòfanes 365 Cap d’una expedició coríntia per a ajudar els demòcrates de Siracusa 345, obligà a abdicar el tirà Dionisi II el Jove 344 Assetjat per Icetes i els cartaginesos, atacà i conquerí Siracusa 343, vencé els cartaginesos prop del riu Crimisos 341 o 339 i derrotà tots els tirans de Sicília Icetes de Leontidi, Mamerc de Catània, etc Aleshores es dedicà a organitzar a Sicília una democràcia moderada sota la direcció d’un consell de sis-cents oligarques Morí envoltat de l’estimació de tothom Plutarc escriví la seva vida

També portaren aquest nom un barri d’Alexandria i un de Siracusa

Contribuí a la defensa d’Agrigent, atacada per Agàtocles, tirà de Siracusa, a Sicília