Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Aleix IV Àngel
Història
Coemperador bizantí (1203-04), fill de l’emperador Isaac II.
A la caiguda del seu pare 1195, fou empresonat pel seu oncle, Aleix III El 1202 s’escapà a Occident i s’entrevistà amb Innocenci III i el seu cunyat Felip de Suàbia Més tard s’alià tractat de Corfú, 1203 amb els caps de la quarta croada per tal que l’ajudessin a restablir el seu pare al tron en canvi d’incorporar-se ell mateix a la croada i de pagar una suma important Els croats, després de prendre per primera vegada Constantinoble 1203, reposaren Isaac II, nomenaren coemperador Aleix i exigiren el compliment de la prometença Aquest fet provocà una gran tensió entre…
Innocenci III
Cristianisme
Nom que adoptà Lotario dei conti di Segni en esdevenir papa (1198-1216).
De família noble, estudià a París i a Bolonya, i fou creat cardenal diaca el 1190 D’aquest període daten algunes obres seves teològiques i ascètiques, sobretot un De contemptu Mundi Elegit papa, la doctrina teocràtica de la supremacia absoluta del papat damunt l’ordre polític i el religiós configurà plenament la seva actuació Intervingué en la formació del segon imperi búlgar i en coronà el tsar Bulgària Actuà contra Felip II de França pel repudi de la seva muller Intervingué en la successió al tron imperial a la mort d’Enric VI 1197 féu costat a Otó de Brunsvic en contra de Felip de…
Felip II de França
Història
Rei de França (1179-1223).
Fill de Lluís VII i d’Adela de Xampanya, fou consagrat rei a París Mort el seu pare 1180, s’imposà tot seguit al regent, el comte Felip I de Flandes, i inicià un govern personal Són trets característics del seu regnat les lluites constants amb Anglaterra, la participació en la tercera croada, la seva fermesa davant el papa Innocenci III, l’ampliació del territori francès i la unitat i la bona organització que donà al seu reialme Els seus oponents anglesos foren els reis Enric II i després el seus fills Ricard I i Joan I, entre la família dels quals provocà dissensions i, així,…
butlla de composició
Dret canònic
Butlla que adquiria, com a compensació, el posseïdor dels béns o diners de persones desconegudes per emparar-se en el fur de la consciència, en el cas de restitució impossible.
Era atorgada pel comissari de la Croada
Bonifaci I de Monferrato
Història
Marquès de Monferrato (1192-1207) i rei de Tessalònica (1204-07).
Fou designat 1201 un dels caps de la quarta croada i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica 1204 efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia Concedí la investidura del futur ducat…
Climent III
Cristianisme
Nom que prengué Paolo Scolari en ésser elegit papa (1187-91).
Fou cardenal 1179 i bisbe de Palestrina 1181 Aconseguí d’organitzar la tercera croada
Joan I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1216-22).
Fill de Sverker II, succeí Eric X Sostingué la croada dels cavallers de l’espasa contra els estonians 1220
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada…
Innocenci VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Giambattista Cybo en esdevenir papa (1484-92).
Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere Accentuà el nepotisme, lluità contra Ferran I de Nàpols i intentà una croada Condemnà l’humanista Pico della Mirandola
Berenguer de Palou
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1212-41).
Entrà a formar part de la canònica de Barcelona en temps del seu oncle i bisbe homònim Berenguer de Palou 1200-06 Fou consagrat bisbe el 1212 i el mateix any acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó a la croada contra els àrabs que acabà amb la victòria de las Navas de Tolosa Gestionà el matrimoni del rei amb una filla del rei de França, que no es pogué realitzar perquè el papa es negà a anullar el matrimoni del rei S’esforçà, d’acord amb unes lletres del papa, a impedir la croada contra els càtars del Llenguadoc, i per això presidí una ambaixada de catalans a…