Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
lligament de trompes
Intervenció quirúrgica d’esterilització femenina consistent a practicar una oclusió (mitjançant grapes o clips), seguida habitualment d’una secció, resecció o cauterització de les trompes de Fal·lopi.
Hom impedeix així la fecundació en barrar el pas ascendent dels espermatozoides i el descens de l’òvul cap a la matriu És considerat un mètode contraceptiu senzill, sense complicacions, molt eficaç, però usualment irreversible
Jean Louis Prévost
Biologia
Fisiòleg suís.
Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis
androgènesi
Biologia
Tipus fals de partenogènesi masculina.
Després de la fecundació, el nucli matern és eliminat o desactivat ja sigui espontàniament o experimentalment i, per tant, l’embrió, haploide, es desenvolupa solament a partir del nucli masculí, ja que les seves cèllules contenen exclusivament el complement cromosòmic del gàmeta masculí
manipulació genètica
Dret penal
Delicte consistent en la manipulació de gens humans de manera que s’alteri el genotip, amb finalitat diferent de l’eliminació o disminució de tares o malalties greus.
Perquè aquesta manipulació sigui constitutiva de delicte s’ha d’efectuar mitjançant la producció d’armes biològiques o exterminadores de l’espècie humana, la fecundació d’òvuls humans amb qualsevol finalitat diferent de la procreació humana i la creació d’éssers humans idèntics per clonació
Eduard van Beneden
Biologia
Biòleg flamenc.
Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
estre
Zoologia
Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.
Aquests períodes coincideixen amb la maduració de l’òvul, la qual cosa en possibilita la fecundació, i tenen una freqüència variable La duració de l’estre varia segons les espècies, des d’unes quantes hores fins a quatre setmanes Tots aquests mecanismes d’excitació sexual i de maduració ovular són controlats per les hormones
Theodor Boveri
Biologia
Biòleg alemany.
Professor de zoologia a la Universitat de Würzburg Fou autor d’importants treballs sobre l’estructura del nucli, que el portaren a demostrar la individualitat dels cromosomes Estudià també l’aparell excretor de l’amfiox És autor de Zellenstudien ‘Estudis sobre les cèllules’, 1887-1907 i de Das Problem der Befruchtung ‘El problema de la fecundació’, 1902
Edmund Beecher Wilson
Biologia
Biòleg nord-americà.
Professor a la Columbia University de Nova York, féu importants recerques en el camp de la citologia i l’embriologia Estudià la fecundació, la partenogènesi, el paper dels cromosomes i la meiosi Reconegué la importància de les lleis de Mendel sobre l’herència Publicà General Biology 1887 i The Cell in Development and Heredity 1896, reeditada diverses vegades
bessó | bessona
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns…