Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Okrug dels Komis i dels Permians
Divisió administrativa
Okrug a l’oblast’ de Perm’, a Rússia, fins que el 2005 ambdós es fusionaren per crear el kraj de Perm’.
La capital fou Kudymkar És format per una plana ondulada amb lleugeres elevacions al N i al SW Les temperatures mitjanes de gener oscillen al voltant dels -15°C i les de juliol al voltant dels 16°C, amb precipitacions de prop dels 500-600 mm És drenat pel riu Kama i els seus afluents, el Vesl’ana, el Kosa, el Timser i l’In'va La principal activitat econòmica és l’explotació forestal, i també l’agricultura cereals i la ramaderia bovina Els productes d’elaboració industrial són derivats d’aquestes activitats La població és formada bàsicament per habitants dels grups komi i permià…
Tatarià
Geologia
Unitat estratigràfica del Permià superior, considerada com a equivalent del Djulfià.
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…
Antracolític
Geologia
Divisió del Paleozoic superior, que agrupava els sistemes Carbo nífer i Permià.
Actualment hom el considera obsolet
trilobitomorfs
Paleontologia
Subembrancament d’artròpodes fòssils, amb el cos subdividit en una part anterior (el cap), una de mitjana (el tòrax) i una de posterior (el pigidi), cadascuna de les quals és constituïda per un eix central i unes pleures laterals.
El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un…
Carmina Virgili i Rodon
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’…
Autunià
Geologia
Divisió del Permià inferior, situada damunt de l’Estefanià i sota el Saxonià.
Pren el nom de la localitat francesa d’Autun Borgonya
Artinskià
Geologia
Tercer estatge del Permià inferior, situat damunt del Sakmarià i sota del Kungurià.
És equivalent a l’Autunià superior
Ufimià
Geologia
Estatge (i edat) del Permià, situat damunt el Kungurià i sota el Kazanià.
El nom fa referència a Ufa Baixkíria
Sakmarià
Geologia
Segon estatge del Permià inferior, situat damunt l’Asselià i sota l’Artinskià.