Resultats de la cerca

Es declarà successivament republicà progressista fins el 1909, diari del partit radical fins el 1923, adquirit per l’"Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada fins el 1928, i, finalment, portaveu dels republicans unionistes fins el 1929

D’informació general i tendència progressista, apareixia el diumenge, el dimarts i el divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista de novembre-desembre del 1842

Membre del partit progressista, fou diputat el 1886 i ministre de finances el 1892 Fou un crític de la situació política del país i propugnà un regeneracionisme radical És autor d' História de Portugal 1879 i História da Civilização ibérica 1879

Collaborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868 Havia militat al partit progressista Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol

Després d’haver militat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, fou un dels primers seguidors de Lerroux a Barcelona, i fundador de la més antiga entitat radical de la ciutat, la Fraternitat Republicana Fou regidor de Barcelona en dues ocasions 1905 i 1913

Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla

Fou un dels socis de la fàbrica Bonaplata, que installà a Barcelona la primera màquina de vapor per a usos industrials 1831 Milità en el partit progressista i formà part de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona de 1835 fou alcalde de Barcelona el 1836

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor

Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo 1868, que publicà anònimament Adherit a l’ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d’Alfons XII com a rei en Don Alfonso de Borbón ante los partidos 1872