Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d’aigües del Ter i el Llobregat, al collet de Sant Agustí 860 m Limita al NE amb Sora, al SE amb Sant Boi de Lluçanès, al SW amb Perafita, a l’W amb Lluçà i al NW amb Alpens El terrreny és boscós i trencat, i s’estén vers l’E fins al cim de la serra dels Munts 1 059 m Drena Sant Agustí de Lluçanès el torrent de l’Alou, tributari de la Riera Gavarresa, i el de Cussons o Sant Quirze, tributari del Ter Les terres es formaren al llarg de les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament, forma…

Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra

Situació i presentació S’estén per l’anomenada Falda del Montseny, i és format per dos sectors del terme, separats entre ells per l’apèndix que forma el municipi del Brull cap a Sant Jaume Limita al N amb el terme de Taradell i l’enclavament de Tona, a l’E amb el terme de Viladrau, al S amb el municipi del Brull i al SW amb el municipi de Balenyà i l’enclavament de Malla L’enclavament del terme de Seva, anomenat l’Aclau de Seva, és situat entre les terres de Balenyà, Centelles, el Brull i Aiguafreda El sector oriental del terme s’integra, per les seves característiques orogràfiques, dins les…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Pere de Torelló, al S amb Torelló i a l’W amb Orís Té una forma com de tascó entre els termes de Torelló i de Sant Pere de Torelló La base d’aquest tascó és al sector NW, i va des del puig dels Tres Batlles 825 m fins a sobre Borgonyà, a tocar del Ter Aquest és el sector més accidentat i menys poblat del terme, el qual limita amb l’antiga parròquia de Saderra, que al segle X formà també part del terme del castell de Torelló La seva punta, en canvi, es troba vers els masos Collfred i Calverons, on coincideix amb els altres dos termes torellonencs, a…

L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…