Resultats de la cerca
Es mostren 320120 resultats
Juan de Antxieta
Música
Compositor basc.
Vida Amb tota probabilitat es formà musicalment com a escolà de cant en alguna catedral Més tard, estudià a la Universitat de Salamanca amb Diego de Fermoselle El 1489 entrà al servei d’Isabel la Catòlica com a cantor de la capella de música Posteriorment fou nomenat mestre de capella al servei del príncep Joan A la mort d’Isabel, el 1504, passà al servei de la capella de Joana I i de Felip el Bell, amb qui viatjà als Països Baixos i Anglaterra Fou també mestre dels seus fills, el futur Carles I i les infantes Leonor i Isabel A més dels seus càrrecs a la capella reial obtingué diversos…
Faraḥ Antūn
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof cristià libanès.
El 1897 emigrà a Alexandria, on fundà la revista “Al-Ǧāmi'a” ‘La Societat’ El 1906 anà als EUA i de tornada a Egipte publicà diversos periòdics de curta durada, prohibits pels anglesos pel seu to nacionalista Literàriament influït pel Romanticisme, escriví drames històrics i traduí a l’àrab Pau i Virgínia Alexandria, 1903 de Bernardin de Saint-Pierre i la Vida de Jesús de Renan Alexandria, 1904 Com a filòsof polemitzà amb Muḥammad ‘Abduh en l’obra Ibn Rušd wa-falsafatuhu ‘Averroes i la seva filosofia’, Alexandria 1903
Volodimir Oleksandrovič Antonov-Ovsienko
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956
Sergej Petrovič Antonov
Literatura
Contista rus.
Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978
Oleg Konstantinovič Antonov
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
D’ençà del 1946 dissenyà diferents avions de transport, l’èxit dels quals féu que el 1962 fos nomenat cap de disseny de la indústria aeronàutica soviètica Fou membre del PCUS, des del 1945, i membre del Soviet Suprem del 1958 al 1966
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana Vetus 1696, en…
Antonio
Dansa i ball
Nom pel qual és conegut el ballarí andalús Antonio Ruiz Soler.
Estudià ball andalús amb Realito 1928-34, dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys 1939-53 Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983 Intervingué en diversos films
Antoni de Sant Jeroni
Cristianisme
Literatura catalana
Escriptor.
De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins de vegades…
,