Resultats de la cerca

Fou un dels creadors del corrent teatral italià denominat “grotesc”, d’anàlisi psicològica i creador d’un món fantàstic i irreal La seva obra més celebrada fou L’uomo che incontrò se stesso 1918

Fou president de la Consulta di Stato , des d’on collaborà als plans de reforma i modernització dels estats pontificis i en redactà l’estatut constitucional Preparà la fugida de Pius IX a Gaeta el 1848 Acèrrim defensor de l’absolutisme papal, rebutjà, en nom del papa, la Llei de Garanties, i en el camp religiós fou contrari a la convocatòria del Concili I del Vaticà

Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908

Fou catedràtic de literatura italiana i publicà nombrosos estudis crítics Ugo Fòscolo 1884, Vita de Gabriele D’Annunzio 1933, etc El 1891 inicià un període d’extensa producció teatral, influït pel verisme francès D’entre les seves obres, de gran èxit, destaquen Le Rozzeno 1891, Danza Macabra 1893 i Terra o fuocco 1894 Al tombant de segle s’establí a París, on continuà les activitats teatrals en francès

Catedràtic de zoologia a la Universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid Entre les seves obres destaquen Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre

Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot

Aconseguí una nova interpretació barroca dins el tipus d’Immaculada museus de Sevilla i Barcelona, Museo del Prado, pinacoteca de Munic Es preocupà dels problemes de la perspectiva aèria en les seves composicions i conreà el retrat Ambaixador Lerche, 1662, Copenhaguen, el tema mitològic Educació de Bacus, Madrid i els temes populars Venedor de quadres, pinacoteca de Munic

Partidari de la revolució des del primer moment i membre del partit comunista des del 1943, publicà el primer llibre de poesies l’any 1922 Les seves obres — Kommuna ‘La Commune’, 1931, François Villon 1934, Syn ‘El fill’, 1943, etc — descriuen la realitat soviètica i glorifiquen èpicament els herois del poble La seva obra principal com a dramaturg, Škalov, glossa la vida de l’as de l’aviació soviètica

A partir del 1860 es dedicà a la realització d’escultures de petit format, i des del 1870 creà obres de dimensions més grans, de temàtica històrica i d’un verisme expressionista de dens contingut psicològic Pere I 1872, Ivan el Terrible 1875, Sòcrates 1875, Spinoza 1882, Crist jutjat pel poble 1874 És representat a la Galeria Tret'akov de Moscou