Resultats de la cerca
Es mostren 320121 resultats
reacció de Fenton
Química
Procés en què l’ió ferrós descompon el peròxid d’hidrogen que es converteix en l’anió hidroxil i el radical hidroxil altament reactiu.
Fou descoberta per Henry John Horstman Fenton el 1894
efecte Doppler gravitacional
Astronomia
Donada una ona electromagnètica, diferència entre la longitud dOona emesa i la longitud d’ona observada, deguda a la diferent intensitat del camp gravitatori en els punts d’emissió i d’observació.
És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori com per mitjà…
efecte Doppler

Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…
assaig d’Abrams
Construcció i obres públiques
Mètode per a determinar la plasticitat del formigó mesurant-ne la deformació sota la influència del propi pes.
aïllant de Mott
Física
Material que, d’acord amb la teoria de bandes, hauria de ser conductor, però, a causa de les interaccions entre els electrons (que no s’inclouen en la teoria de bandes), és, de fet, aïllant, tal com mostraren N.Mott i R.Peierls.
Aquest efecte, relatiu a la conductivitat d’electrons en sòlids, ha estat recentment reproduït amb àtoms ultrafreds atrapats en xarxes òptiques i s’ha corroborat que és un fenomen general degut a una competència entre les interaccions entre les partícules i la seva tendència a restar en una posició ben definida dins la xarxa
virus Nipah
Biologia
Virus de la família dels paramixovirus que afecta porcs i éssers humans.
Transmès probablement per ratapinyades frugívores a porcs, i d’aquests als éssers humans, pot causar la mort dels individus afectats per encefalitis El primer brot d’encefalitis provocada per aquest virus fou detectat a Malàisia el 1998 El virus Nipah comparteix el 82% de la seva seqüència amb el virus Hendra, transmès també per ratapinyades frugívores a cavalls, i d’aquests als éssers humans
transport d’Ekman
Geografia
Transport generat en una massa d’aigua per un vent que bufa sostingudament en una direcció.
Aquest transport, o flux de massa per metre lineal, s’obté integrant verticalment l’espiral d’Ekman distribució de la velocitat al llarg de la columna d’aigua El resultat ja no depèn de la forma concreta de l’espiral, sinó tan sols de l’esforç del vent exercit en la superfície de l’aigua El transport d’aigua integrat en tota la vertical té la direcció perpendicular a la del vent en superfície, dirigit cap a la dreta segons la direcció del vent en l’hemisferi nord, i cap a l’esquerra en l’hemisferi sud El transport d’Ekman és un mecanisme important en la generació de moviments verticals en el…
model d’Ekman
Geografia
Forma que prenen les equacions hidrodinàmiques en considerar cinc condicions.
Aquestes són a inexistència de fronteres, b aigua de fondària infinita, c coeficient vertical de viscositat turbulenta constant, d vent bufant de manera sostinguda i durant prou temps per a suposar una situació estacionària i e components horitzontals del gradient de pressió nuls situació barotròpica Les equacions resultants, que estableixen que l’acceleració de Coriolis és compensada per la fricció, són la solució d’aquestes equacions és l' espiral d’Ekman
espiral d’Ekman
Geografia
Estructura en espiral que pren la distribució de la velocitat horitzontal de l’aigua al llarg de la vertical, que és solució del model d'Ekman.
Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud
capa d’Ekman
Geografia
Gruix d’aigua superficial dins del qual es deixa sentir l’efecte de l’esforç del vent, i on la velocitat del corrent es distribueix seguint l’anomenada espiral d’Ekman.
Arbitràriament, s’acostuma a prendre aquest gruix com aquell indicat per la fondària d’Ekman o fondària en què, segons el model d’Ekman, el sentit del corrent és invers al de superfície i la seva magnitud és e -π = 0,04 vegades el valor de superfície