Resultats de la cerca

La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…

Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…

La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…

La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…