Resultats de la cerca

Guanyador de les voltes a França 1938 i 1948 i a Itàlia 1936, 1937 i 1946, fou el gran rival de Fausto Coppi Es retirà el 1954, amb un total de 184 victòries com a professional Durant els anys del feixisme es prestà a ser utilitzat com un símbol del règim Tanmateix, l’any 2003 hom descobrí que, aprofitant aquesta consideració, havia participat en una xarxa d’evasió de jueus italians, uns 800 dels quals salvà A títol pòstum, l’any 2013, el Yad Vashem  el declarà “Just entre les nacions” i el 2018 rebé la nacionalitat israeliana 

Ha viatjat pels cinc continents, especialment a zones de muntanya, captant instantànies deixant-se sorprendre per les circumstàncies del moment, que és com creu que les seves fotografies adquireixen una marca personal genuïna El seu treball ha estat exposat a galeries d’art arreu dels Estats Units d’Amèrica i publicat en les revistes de fotografia més prestigioses A més, organitza viatges fotogràfics arreu del món És guanyador del Grand Prize in the Outdoor Photographer/Canon “Iconic 100 Places” 2008 i finalista del Hasselblad Masters Award 2011 Forma part del collectiu de…

Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

Format a Sant Carles, hi obtingué el títol que després revalidà a San Fernando Primer director de l’Escuela Especial de Arquitectura de Madrid 1845 Fou l’autor de la Universitat de Saragossa 1849 i guanyador del concurs del palau del Congrés dels Diputats a Madrid, la primera pedra del qual es collocà el 1843 aquest edifici, neoclàssic, fou adornat amb escultures de José Pagnucci, Francisco Elías i Ponciano Ponzano Reformà el convent del Noviciado a Madrid 1845 transformant-lo en universitat i convertí l’església en paranimf 1852 Altres obres seves a Madrid són els palaus Béjar,…

Les curses més conegudes són el Tour de França , la Volta Ciclista a Catalunya, el Giro d’Itàlia , la Volta Ciclista a Espanya, així com les voltes ciclistes a Suïssa, a Bèlgica, a Flandes i a Holanda i la volta ciclista al Llevant Hi participen diversos equips de diferents estats El corredor que fa amb menys temps el recorregut és el guanyador Els vencedors de les etapes de vegades tenen bonificació de temps Per a la classificació per equips hom compta el temps dels tres primers corredors de cadascun Hi ha diferents premis de regularitat, de muntanya, per punts, a la desgràcia,…

Fou conegut sobretot com a director de films d’aventures i policíacs, bé que també feu incursions en altres gèneres De la seva producció hom pot esmentar Au coeur de la vie 1961, La rivière du hibou 1962, que obtingué la Palma d’Or de Canes i el 1964 un Oscar al millor curtmetratge, Les grandes gueules 1965, Les aventuriers 1966, Tante Zita 1967, Boulevard du rhum 1971, Le secret 1973, Le vieux fusil 1975, guanyador d’un César el 1976, Coup de foudre 1977, Pile ou face 1980, Au nom de tous les miens 1982, L’empreinte des géants 1984, Zone rouge 1986 i  De guerre lasse 1987 El…

S'interessà per les motos i els cotxes des de ben petit, arran de tenir un pare aficionat en participar en rallis de cotxes i de trial de poca rellevància El 1973, el seu pare li proporcionà la seva primera moto, amb la qual s’apassionà per la competició i la sensació de superació personal El 1977 esdevingué campió de França de skateboard , esport que abandonà l’any següent, en decidir-se a dirigir tots els esforços a convertir-se en pilot professional El seu palmarès contempla victòries com a motorista i com a corredor de cotxes ha estat 11 vegades campió de França d’enduro, sis vegades…