Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han estat atribuïts a les seves intrigues La polèmica entorn de Savalls ha sorgit arran del seu enfrontament…
cinema policíac
Cinematografia
Tendència del cinema desenvolupada sobretot als EUA, que combina l’acció i la intriga, que resta al descobert en el procés final.
En són elements bàsics el sexe, la criminalitat i la societat marginal, entre altres En principi els films són adaptacions de la literatura policíaca La gran embranzida tingué lloc als EUA pels anys trenta, on es desenvolupà el cinema negre El protagonista-heroi dels primers films esdevingué, per raons de censura, representant de la llei i de l’ordre Posteriorment incorporà elements de denúncia de l’organització policíaca en particular o social en general i àdhuc el punt de vista del delinqüent Entre els clàssics del gènere destaquen The Cheat 1915, de De Mille, MEine Stadt sucht einen Mörder…
David
© Fototeca.cat
Història
Rei de Judà i d’Israel i figura central de la tradició veterotestamentària.
Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…
Mèdici
© Corel Professional Photos
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.
El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…
Jesús Fernández Garay
Cinematografia
Realitzador de cinema càntabre.
Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…
,
selèucida
Història
Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, que regnà a Síria i als territoris orientals del fraccionat imperi d’Alexandre el Gran del 312 aC al 64 aC.
Fundada per Seleuc I, un dels diàdocs d’Alexandre, es convertí en un dels imperis més grans del món antic s’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia Englobà les civilitzacions més diverses emporis comercials, imperis guerrers, estats teocràtics i sacerdotals i, soretot, la potència dominadora dels aquemènides aquemènida Amb la fundació de dues capitals als dos extrems de l’imperi Selèucia del Tigris, prop de Babilònia, i Antioquia a Síria assegurava el comerç oriental la ruta de la seda i el contacte amb la cultura grega i alhora…
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un…
califat de Còrdova
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Història
Marquès de l’Ensenada.
De família noble, ingressà en la marina Després d’ocupar els càrrecs de comissari de marina de Cadis 1728 i Ferrol 1732, tingué un paper fonamental en la política italiana de Felip V i ajudà els fills d’aquest en llurs pretensions sobre Itàlia Per la seva collaboració en la conquesta de Nàpols Carles VII de Nàpols li donà 1736 el marquesat A la mort del ministre José del Campillo y Cossío 1743, Felip V li confià les secretaries d’hisenda, de guerra, de marina i d’Índies Continuà al davant de la política espanyola amb Ferran VI , des del 1746 En el terreny de la política internacional fou…
Joan Orpí i del Pou
Història
Militar i colonitzador.
Era de la branca dels Orpí del Pou, pagesos El 1604 anà a Barcelona Es llicencià en dret civil i, més tard, el 1619, es doctorà Es féu batxiller en dret canònic a l’Estudi General de Barcelona Desambientat en el seu poble, anà a Madrid, on li fou promès un càrrec d’administrador de productes estancats a Andalusia, però en arribar-hi no li fou concedit Vagà per Sevilla uns dos anys Amb el pseudònim de Gregorio Izquierdo embarcà cap a la Nova Espanya expulsat, fou agregat com a soldat en una expedició enviada en defensa de les salines d’Araya, a Nueva Andalucía Veneçuela Oriental, contra els…