Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
Hom anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n'és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa Hom anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
pollacra
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d’una o de dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela aparellà només veles quadres
aparell de bergantí
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de dos arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre major (que és el de popa) duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi una vela aurica.
L’aparell bergantí no pot portar mai cap vela escandalosa
orsa
secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
bergantí goleta
Transports
Vaixell de vela, que arborava, a més del bauprès, dos pals o més, dels quals el trinquet era de tres peces, encreuat i amb cofa, i l’altre o els altres eren de dues peces, sense encreuar i amb una botavara i un pic, en cadascun dels quals eren hissades una aurica i una escandalosa.
De formes més fines que el bergantí, aparegué al s XVIII, en la marina de guerra i en la mercant, com una evolució d’aquest, i subsistí mentre perdurà la navegació de vela
centre vèlic
Transports
Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació.
El punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre una vela és considerat coincident amb el centre de gravetat de la dita vela
urca
Transports
Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida, la capacitat de la qual oscil·lava entre 60 t i 200 t.
Tenia una sola coberta i arborava generalment dos pals l’un, al mig, aparellat amb una vela major i una gàbia, i el de mitjana, que aparellava una vela quadra i una aurica, ultra tres flocs grossos i una civadera a proa
Francis Chichester
Aeronàutica
Història
Navegant i aviador anglès.
El 1960 dugué a terme la primera travessia atlàntica a vela Plymouth-Nova York en 40 dies Fou també el primer navegant a vela que, tot sol, circumdà la terra 1966-67 El 1971 feu la travessia de Bissau Guinea-Bissau a San Juan del Norte Nicaragua i publicà The Romantic Challenge
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela